Cap a la sostenibilitat climàtica de la construcció
L’edificació consumeix gairebé la meitat de les matèries primeres extretes en el món, però podria mantenir la qualitat rebaixant aquesta quantitat. Només el 30% dels residus de el sector es reutilitzen
Pràcticament la meitat dels materials extrets en el món en l’actualitat són emprats en el sector de la construcció, que ja és responsable de el 28% de les emissions de CO2 de tot el planeta, percentatge que podria augmentar a gairebé el 50% per al 2050 , segons posa de manifest un exhaustiu estudi elaborat per la Fundació Ellen MacArthur en col·laboració Material Economics. La construcció, per tant, juntament amb el transport, la ramaderia o la moda, és un dels grans responsables de l’actual crisi climàtica, al menys tal com està plantejada ara aquesta indústria. Alguns indicis, però, comencen a mostrar signes d’esperança per al futur.
El citat estudi assenyala que si es manté l’actual ritme de creixement de la construcció, per 2060 es construirà setmanalment l’equivalent a la ciutat de París a tot el món. Ja en 2050 es consumiran 90.000 milions de tones de materials, enfront dels 40.000 milions de 2010. Es tracta d’una xifra que sobrepassa àmpliament la quantitat que el planeta pot proporcionar de forma sostenible. Això suposarà que les emissions de CO2 derivades d’aquesta activitat industrial seran gairebé el 50% del total, enfront de el 28% actual.
Si es reduís la demanda d’acer, alumini, ciment i plàstic dins d’una estratègia basada en l’economia circular, la construcció podria reduir les seves emissions globals en un 38% a mitjans de segle.
Però ¿és això possible? Segons l’estudi de la prestigiosa fundació, els informes troben un gran ressò mundial, sovint és possible aconseguir la mateixa resistència estructural en un immoble utilitzant només el 50-60% de el ciment que ara s’utilitza. Això s’aconseguiria, d’una banda, reduint el contingut de ciment en el formigó i, d’altra banda, utilitzant menys formigó en les estructures.
baixa reutilització
Un altre dels problemes que genera aquesta indústria són els seus residus, especialment voluminosos. La reutilització de materials podria estalviar una quantitat ingent de les emissions generades, però actualment només entre un 20% i un 30% dels residus de construcció es reutilitzen o reciclen en el conjunt d’Europa. El 54% va a parar a l’abocador. Això és degut, segons l’informe, a el mal disseny, ja que si s’empressin materials adequats, podrien ser reutilitzats massivament.
La Directiva Marc de Residus de la Unió Europea fixa com a objectiu reciclar el 70% de les deixalles de construcció en el present any 2020, meta clarament incomplerta amb l’esmentat 20% -30% actual. La manca de confiança en els materials reciclats per part de les empreses frena la reutilització, segons les patronals.
El consum energètic, d’altra banda, constitueix una altra de les assignatures pendents de el sector. L’Institut Català d’Energia recorda que els edificis representen el 26% del consum d’energia de Catalunya i el 10,6% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per reduir aquestes xifres cal invertir en eficiència energètica en els immobles, sobretot en els més antics. Però no és tasca fàcil. Un informe de Col·legi d’Aparelladors de Barcelona afirma que «el patrimoni residencial espanyol es caracteritza per ser un parc relativament envellit». Per exemple, el 80% dels habitatges de Catalunya són anteriors a 1980, quan les normes sobre eficiència energètica eren molt poc exigents.
Aquesta entitat professional recorda que reduir el consum energètic dels edificis passa, en primer lloc, per reduir les necessitats de calefacció o refrigeració. Millorar l’aïllament i l’estanqueïtat de finestres, sostres i parets, així com protegir les cases de el sol és la primera mesura, juntament amb l’ús d’energies renovables.
Objectius de la UE
Novament és la UE la qual estableix objectius i metes: a final de 2020 els nous edificis (i també els rehabilitats) hauran de tenir un consum energètic nul o gairebé nul, des de la seva construcció fins a la seva demolició. Per als edificis públics, aquesta obligació ja està vigent des de començaments de 2019. El nou Codi Tècnic de la Construcció d’Espanya de 2020 ja recollirà les exigències derivades de les normatives europees.
Allargar la vida útil dels edificis per evitar la seva prematura demolició i tot l’impacte que això comporta ha de ser un altre dels objectius, segons els experts.
Des de fa uns anys proliferen empreses i entitats que es dediquen a impulsar la implantació de tècniques, dissenys i materials que facin les cases més respectuoses al planeta. És el cas de la Plataforma d’Edificació Passivhaus (PEP), que utilitza aquest concepte de construcció (casa passiva, en castellà), originat a Alemanya. Passivhaus és una tendència que «combina un elevat confort interior amb un consum d’energia molt baix i un preu assequible, gràcies a la part envoltant de l’edifici i a un sistema de ventilació controlat», explica al seu web.
No es tracta d’un moviment minoritari, sinó que són centenars els habitatges (sobretot aïllades, però també edificis plurifamiliars) que estan aixecant a Espanya sota aquests criteris. Segons les dades de l’esmentada plataforma, a Espanya hi ha actualment gairebé 100.000 metres quadrats construïts amb aquest certificat, tots ells d’ús residencial, als quals cal afegir 28.000 més en usos terciaris (equipaments públics).
Atès que les ciutats constitueixen els grans focus d’emissions i aquestes estan constituïdes per edificis, cada immoble pot convertir-se en realitat en un instrument contra la contaminació. Així ho entenen cada vegada més experts que advoquen per convertir les façanes en autèntics jardins en vertical, plenes de plantes des de la vorera fins al terrat. Aquest sistema és una de les armes per lluitar contra les ‘illes de calor’ que constitueix tot nucli urbà per la seva acumulació d’asfalt, formigó i metall. La temperatura mitjana a elles és superior al seu entorn rural, de manera que l’enjardinament i arbrat intensiu és vist cada vegada més com una forma d’equilibrar la temperatura a les ciutats. A més, aquest tipus de jardins en vertical contribueixen a capturar carboni de l’atmosfera. Els edificis, per tant, poden convertir-se també en un aliat del clima.